"Parlem-ne de les coses velles d’Alcanar. Parlem-ne abans que se les emporti la tramontana i que es desfulli el ram de les nostres tradicions populars, sense que d’elles quedi el sagrat record".  Amb aquestes paraules el Canonge Matamoros inicià una secció que si bé en un principi havia de ser permanent, se’ns presenta de forma interrompuda i defineix en el TERRA NOSTRA  número catorze. L’encàrrec segurament li feren degut a la seva reconeguda afecció històrica així com també per ser el més vell dels redactors.En total són sis articles en els que la revista ret homenatge al passat històric d’Alcanar, en els quals el Canonge aborda els temes següents:

    Els precedents periodístics (nº2): analitza la tradició periodística que ha tingut Alcanar. Aquest escrit ha servit d’informació per a redactar en el present treball els antecedents periodístics.

    La personalitat d’en Miquel Figueres (nº3): fa un homenatge a aquell qui el va impulsar i recolzar en l’inici seus estudis com a canonge. Destaca la seva tasca com advocat i diputat provincial. L’escrit clou amb la proposta a les autoritats de dedicar un carrer a tan cèlebre personatge, iniciativa que uns anys més tard va ser duta a terme.

    El pont dels "astretets" (nº6):  Explica l’origen romà de dita runa, el qual apareix ampliat en la seva obra : Historia de mi pueblo. Fent gala del sentiment patriòtic que el caracteritza, Matamoros reclama una major atenció per part del poble canareu i especialment dels estudiosos a aquest monument.

    El problema de l’aigua (nº10): En el context de la portada d’aigües, explica  l’escassetat d’aquest bé al llarg de la història del poble així com les iniciatives que els successius governs varen prendre.

L’afecció musical d’Alcanar (nº14): fa un repàs del que ha estat la trajectòria musical del poble, la divisió de les dues bandes i les conseqüències que això va tenir. Aquest escrit li va ocasionar l’enemistat de Ramón Gisbert, cap de la Unió patriòtica i d’una de les bandes, el qual va sentir-se ofès per les paraules del Canonge que l’acusaven d’haver-se encabit en mantenir la seva banda dintre de d’un esperit marginat proper a una política antiquada. En Gisbert no va trigar a contestar amb una carta publicada a la revista numero setze  en la que també recrimina a Matamoros haver oblidat en el seu escrit noms de canareus que van desenvolupar una tasca important en la música, pel simple fet de  no haver comptat amb la simpatia del cronista.

Podem intuir que en els números quatre i cinc, deuen constar articles d’aquesta mateixa secció, establint així una continuïtat des del número dos fins al sis. Malauradament però, aquesta suposició ha quedat per confirmar.