|
EL NOTICIARI. Hem parlat ja d’una secció de caire permanent, la d’agrícoles i comerciants, no obstant n’hi ha una altra: El noticiari. Òbviament, aquest apartat no és exclusiu de TERRA NOSTRA, sinó que en moltes publicacions actuals també trobem un espai on de manera breu es narren els fets succeïts recentment. Els noticiaris solen aparèixer a les primeres o les últimes pàgines, mai intercalats entre els articles d’opinió, i es caracteritzen per tenir un caràcter totalment objectiu, mai s’hi fan paleses les opinions dels redactors, almenys així hauria de ser. Si mirem amb atenció aquest noticiari, veurem que és una mica especial, que s’allunya de la imparcialitat que tenen els actuals, impregnant la informació amb l’esperit romàntic que caracteritza la resta de la revista. Els adjectius són abundosos quan haurien de ser més aviat escassos i els comentaris personals sovintegen. Analitzant aquesta secció hem intentat esbrinar què era noticia per a la gent de TERRA NOSTRA. Aparentment, sembla poca cosa més que un deix de successos, però si ens aturem a llegir-lo veurem que dintre el propi noticiari, existeix una estructura, que va més o menys va repetint-se. Després d’haver-los llegit, hem pogut fer la següent classificació de noticies: Actes i festes. D’acord amb l’alt contingut
religiós
i costumista de la revista, la informació sobre festes i actes
és
molt extensa. Normalment ocupa la primera part del noticiari i es veu
mancada
de veracitat, en el sentit de que en aquestes línies es crea el
prototipus de societat cristiana. Tant és així que de
vegades
frega el límit de l’ exageració i la utopia allunyant-se
de la realitat.
Ens fa tristor que s’apropin aquestes
magnífiques
festivitats de l’Església i ens fa tristor perquè veiem
que
el nostre poble no les cel·lebra amb esperit cristià i amb
aquella grandiositat i entusiasme que devem dedicar a les coses de
Déu
. (...) Així la festa de Corpus ha passat en mig de la
indiferència
de la gent.
Agraïdíssims de l’honor que ens fan per l’atenta i sentida dedicatoria, i elogiem la tasca professional d’aquests dos bons amics nostres, a qui guardem l’atenció i el respecte que es mereixen. Nº 21. Agraïments: De la mateixa manera que el noticiari es emprat per donar l’henhorabona, igualment ho és per donar les gràcies. Aquest tipus de "noticia" és menys freqüent que l’anterior i habitualment apareix referida a altres periòdics que han elogiat les pàgines de TERRA NOSTRA. Els agraïments venen a ser una mena de formula de cortesia per a quedar bé davant altres publicacions de més importància com "La Veu de Catalunya". És fàcil distingir aquests petits escrits perquè apareixen sota títols com: "Mercès...", "Mercès a tots", "També mercès"... Actualitat. Com a noticiari que és, ha de fer especial atenció a les noves succeïdes al poble, des de l’anada dels pagesos a la ribera fins a la nova instal·lació de radio o l’adquisició d’una finca important per part d’algun ric burgès. Les noticies referents a l’actualitat són tan variades com interessants. Comarcals. TERRA NOSTRA, però, no es limita a informar als seus lectors del dia a dia d’Alcanar, sinó que va més enllà. En alguns noticiaris inclou un subapartat titulat comarcals on hi figura informació d’altres pobles veïns com la Ràpita, Vinaròs, Santa Bàrbara i especialment Ulldecona. "Anants i vinents". Aquest és el títol que porta un petit apartat que apareix a l’última part de quasi tots els noticiaris, on i consten totes les sortides i entrades de gent distingida al poble. Resulta molt curiós aquest tipus de noticia i pot ser identificada com la forma més primitiva de la "premsa rosa". Aquí en teniu un exemple per a que us en pugueu fer la idea: Han sortit de la nostra ciutat, per passar uns
dies
a la de Benicarló, el dilecte i acabdalat amic nostre En
Lluís
O’Connor i la seva distingidíssima esposa Na Maria Lias Reverter.
"Flors de Taronger". Amb aquest simpàtic títol els redactors han batejat una de les seccions que podem diferenciar dintre el noticiari. Aquesta també és un altre dels avantpassats de la premsa del cor, ja que si bé en l’anterior se’ns parlava de viatges, aquí s’anuncien tots els compromisos i peticions de mà. Òbviament, no apareix el prometatge de qualsevol noi i noia del poble, sinó únicament els de les famílies riques i benestants. Malgrat que "Anants i vinents" el trobem en la majoria dels números, aquestes noticies són menys freqüents. Aquest n’és un exemple extret del número sis: Ha sigut demanada la mà de la bella
senyoreta
n’Aurèlia Gisbert pel simpàtic i bon amic Rogeli Cid. Nova
tan falaguera ens ha escaigut mol bé deixant-nos aquell regust
d’una
dolçor... que no podem fer sinó donar la nostra sincera
felicitació
ambdos jovincels enamoradisos, i també a llurs distingides
famílies.
Als estudiants. Tenint en compte el gran afany que TERRA NOSTRA té vers la cultura i l’escàs nombre d’estudiants al poble en aquells anys ( 20 / 7000 habitants), esdevenen lògiques les nombroses notícies que apareixen sobre els resultats acadèmics dels joves, que sempre són excel·lents. El to d’aquests escrits és molt entusiasta i en tot moment es manifesta la gran esperança que TERRA NOSTRA diposita en les noves generacions. Alguns dels estudiants de l’època foren: Ricard Sancho (arquitectura), Trinitari Forner i Ramón Gisbert (medicina), Miguel Chimeno (dret), Mariano Suñer (Escola Agrícola de Limoux), entre d’altres. Resulta estrany pensar en la possibilitat de que qualsevol publicació local actual fes un seguiment dels estudiants, tal i com apareix en els noticiari d’aquesta revista. Espurnes de la llar. Aquest és un altre dels apartats que configura el noticiari. Sota aquest nom TERRA NOSTRA publica totes les pugnes i queixes que es donen entre els habitants del poble. És molt divertit veure quines eren les preocupacions que treien el son al canareus fa més de seixanta anys. Ens trobem amb casos tan insòlits com aquest: Nº 15 També a les dones del nostre poble els ha entrat la dèria de vulguer-se apoderar d’allò que en dret i consum ens pertany als homes. (...) Volen pendre’ns els bancs de missa; ço fa que el diumenge(...) ens hem de quedar de peu dret. I això no cal dir que ens portarà un gran altabull, ja que qualsevol dia tindrem que pendre nosaltres la cadireta. Naixements i defuncions. Com també ho fan moltes publicacions actuals, TERRA NOSTRA en el seu noticiari feia una breu menció de les dades corresponents als naixements, que només apareixen en les revistes número 18, 19 i 20,i les defuncions, a les quals se’ls fa més atenció, apareixen en més de la meitat dels noticiaris. Això no vol dir que hi hagués un descens demogràfic, ja que segons les dades publicades en el número 15, l’any 1928 es van enregistrar 70 naixements (135) més que defuncions (65). L’extensió de la noticia també és més gran en el cas de les morts, per a les quals s’empra un llenguatge solemne i elegíac. El dia 29 del darrer agost, en la ciutat de
Tortosa
va ocorrer la molt sentida mort de la venerable senyora, Na Filomena
Rodríguez,
vidua de Cid. Ens ha corprès de debó aquesta tan trista
nova
que aclapara a volguts amics nostres i per això sentim com a
pròpia
la seva pena. Preguem als nostres llegidors que enlairen una
oració
al cel per l’ànima de la
L’esposa del nostre bon amic Antoni Colell ha deslliurat feliçment una formosa nena, del que ens alegrem i felicitem als pares per aquest goig COSES VELLES D’ALCANAR "Parlem-ne de les coses velles d’Alcanar. Parlem-ne avans que s’els emporti la tramontana i que’s desfulli el ram de les nostres tradicions populars, sense que d’elles quedi el sagrat record" Amb aquestes paraules el Canonge Matamoros inicià una secció que si bé en un principi havia de ser permanent, se’ns presenta de forma interrompuda i fineix en el TERRA NOSTRA número catorze. L’encàrrec segurament li feren degut a la seva reconeguda afecció històrica així com també per ser el més vell dels redactors.En total són sis articles en els que la revista ret homenatge al passat històric d’Alcanar, en els quals el Canonge aborda els temes següents: Els precedents periodístics (nº2): analitza la tradició periodística que ha tingut Alcanar. Aquest escrit ha servit d’informació per a redactar en el present treball els antecedents periodístics. La personalitat d’en Miquel Figueres (nº3): fa un homenatge a aquell qui el va impulsar i recolzar en l’inici seus estudis com a canonge. Destaca la seva tasca com advocat i diputat provincial. L’escrit clou amb la proposta a les autoritats de dedicar un carrer a tan cèlebre personatge, iniciativa que uns anys més tard va ser duta a terme. El pont dels "astretets" (nº6): Explica l’origen romà de dita ruïna, el qual apareix ampliat en la seva obra : Historia de mi pueblo. Fent gala del sentiment patriòtic que el caracteritza, Matamoros reclama una major atenció per part del poble canareu i especialment dels estudiosos a aquest monument. El problema de l’aigua (nº10): En el context de la portada d’aigües, explica l’escassetat d’aquest bé al llarg de la història del poble així com les iniciatives que els successius governs varen prendre. L’afecció musical d’Alcanar (nº14): fa un repàs del que ha estat la trajectòria musical del poble, la divisió de les dues bandes i les conseqüències que això va tenir. Aquest escrit li va ocasionar l’enemistat de Ramón Gisbert, cap de la Unió patriòtica i d’una de les bandes, el qual va sentir-se ofès per les paraules del Canonge que l’acusaven d’haver-se encabit en mantenir la seva banda dintre de d’un esperit marginat proper a una política antiquada. En Gisbert no va trigar a contestar amb una carta publicada a la revista numero setze en la que també recrimina a Matamoros haver oblidat en el seu escrit noms de canareus que van desenvolupar una tasca important en la música, pel simple fet de no haver comptat amb la simpatia del cronista. Podem intuir que en els números quatre i cinc, deuen constar articles d’aquesta mateixa secció, establint així una continuïtat des del número dos fins al sis. Malauradament però, aquesta suposició ha quedat per confirmar. Jahel Queralt Lange |
|