Miquel Sant Martí és el descendent més directe de l’alcalde Ramon Sant Martí que va exercir el seu càrrec durant el temps de la dictadura del General Primo de Ribera. El senyor Miquel actualment és jubilat i viu a Mallorca.
Tot i que durant els anys 28 i 29 era molt jove, ens serà molt útil la seva aportació com a fill del representant de la Unió Patriòtica a Alcanar.
 

    Com recorda el govern del seu pare?
 
    T’haig de dir que jo encara no havia nascut quan el meu pare exercia el seu càrrec aquí a Alcanar i que la coneixença que en tinc, es bastant posterior i sempre a partir dels comentaris escoltats a casa. Però en fi, et diré que no era una situació democràtica. No obstant, el meu pare, tot i trobar-se en un partit de dretes, era un home molt compromès amb el poble i els seus problemes, se sentia tant integrat com qualsevol altre canareu, sortint-se’n una mica dels paràmetres primoriveristes. Eren uns temps on predominava la tradició, no hi havia eleccions però la població ho acceptava perquè el concepte de la democràcia es trobava encara poc arrelat.

    L’educació del jovent no era tan substanciosa com l’actual, què en sap vostè de la situació cultural en aquells temps?

    Era sens dubte una situació molt endarrerida i pobra, un parell d’escoles unitàries, i tot i això molts nens no anaven a l’escola i la quantitat d’adults que no sabien llegir i escriure era també considerable. L’edat de treball era molt avançada, perquè la economia de la majoria de les famílies es trobava en una situació precària. Sempre he sentit que Alcanar en aquella època era un poble molt abandonat, en el sentit de què vivia bastant al marge del progrés. L’acció del meu pare com a alcalde i com a mestre va ser molt positiva a nivell cultural.
 

    Gairebé sempre que es fa menció de l’Alcalde Sant Martí, la majoria de canareus hi associen un fet: la portada d’aigües. Aquest esdeveniment ha estat cabdal per a un poble com el nostre. Com va ser aquest introducció?

    Certament, aquest va ser un dels esdeveniments més importants durant l’exercici del meu pare com a Alcalde. La portada d’aigües suposava fer públic aquest bé tant essencial, no sé si ho saps, però abans el servei d’aigües era privat i pertanyia al Marqués. El canvi va ser immediat en tot el terme, molta agricultura de secà, va ser substituïda per conreus de regadiu, que feien una economia més pròspera. Amb la portada d’aigües s’iniciava una  nova època per al poble on hi havia més higiene i fonts públiques fina arribar a la instal·lació d’aigua  a les cases.
 
 

    Com va ser rebuda aquesta aportació? Va ser beneficiosa pera tothom?

No, ni de bon tros. La portada d’aigües va enfrontar la burgesia, representada pel Marqués que defensava els seus interessos ja que en aquells moments cobrava rendes importants per la utilització del seu pou, i el sector popular.  El Marqués va enfrontar-se molts cops amb el meu pare, fins i tot a casa he vist documents que mostren les seves disputes, però per sort ell va mantenir la seva iniciativa i no es va deixar convèncer. La resta de gent va encaixar-ho amb alegria, la prova és que avui encara quan vinc a visitar Alcanar són molts els canareus que hem recorden com el fill de l’Alcalde Sant Martí, el portador d’aigües.
 

    Ha sentit parlar mai d’una revista corresponent als anys 28 i 29, anomenada Terra Nostra?

No, en això no et puc ajudar, ja saps que encara no existia jo en aquell temps i per tant no en sé res.
 
 Jahel Queralt Lange